FOC NOU

. dilluns, 5 d’octubre del 2009
  • Agregar a Technorati
  • Agregar a Del.icio.us
  • Agregar a DiggIt!
  • Agregar a Yahoo!
  • Agregar a Google
  • Agregar a Meneame
  • Agregar a Furl
  • Agregar a Reddit
  • Agregar a Magnolia
  • Agregar a Blinklist
  • Agregar a Blogmarks


Resulta curiós, però en aquests últims dies he sentit que varies persones, parlant de política, feien servir l’expressió “ cal fer foc nou”. Serà casualitat?. No ho sé, però ho he trobat molt curiós. Interessant-me pel tema, m’he volgut assegurar del seu significat consultant el diccionari, que ens indica que foc nou vol dir: “Recomençar una cosa que hom considera que l'havia començada malament.”

Llavors, una intranquil·litat assalta el meu pensament. Però, què s’està fent malament? O millor dit que, què estan fent els nostres actuals polítics malament? Ah! Sí, ja ho sé. Són els culpables i responsables de la desafecció política i nacional del nostre país. Si pregunteu a qualsevol sobre la política en general, la resposta majoritària serà que està decebut, desmotivat, resignat i fastiguejat de la nostra actual classe política. Us diran que tots els polítics són iguals, que entraran uns de nous i faran el mateix, que prioritzen pels seus interessos personals i partidaris per sobre dels interessos nacionals, us diran que les corrupteles i tractes de favor són un fet habitual en la nostra política, que no s’entén que mani algú que no ha estat el més votat, i així, un llarg etcètera.

Com diria una amic meu que s’acaba de separar:”... tot això és una merda!”. Jo li vaig respondre: “ Toni, encara hi ha esperança... cal fer foc nou”.

El nostre país està políticament apagat. No cremen ni les brases. No hi ha ni una espurna d’il·lusió que ens faci revifar l’esperança del nostre poble. No hi ha caliu, no hi ha una alegria col·lectiva que ens escalfi i ens reconforti. La llar de foc del nostre país està plena de cendres velles que van cremar fa temps, envoltades de brossa incombustible que de tant en quan fan algun espetec (oi Millet?). De tant en quan, hi crema una mica de foc d’encenalls, que de seguida queda apagat per la pluja fina.

Cal fer foc nou, el que hi ha ara no ens serveix. No escalfa, no il·lumina, no crema, només fa una fumera negra que no ens deixa respirar i ens pot arribar a ofegar com a poble.

Prou, ja n’hi ha prou! Cal fer foc nou! Cal començar de nou per tornar la dignitat del nostre país, amb uns forts fonaments patriòtics que defensin la identitat, l’autogovern, el dret a decidir i la sobirania nacional, i al mateix temps renovar l’actual classe política i les seves males pràctiques. Cal fer net. Hem de netejar la llar de foc per poder-hi cremar de nou amb força i determinació. Cal posar-hi llenya nova, que la guspira que ho encendrà, serà la nostra ferma voluntat de ser catalans. Necessitem un foc viu que esdevingui un gran foguera al voltant de la qual puguem aplegar-nos tots nosaltres, retornant l’orgull nacional i l’esperança al nostre país.

Curiosament, aquest cap de setmana s’ha constituït formalment l’associació REAGRUPAMENT, que impulsa una alternativa política que defensa prioritàriament la independència de Catalunya i la regeneració política i democràtica del nostre país. No us sembla arguments prou convincents i prou contundents per considerar que REAGRUPAMENT pugui ser el foc nou que el nostre país reclama? Si no volem continuar amb el desànim nacional i amb la desafecció política, ens cal fer foc nou. No tenim cap altra alternativa. Només en depèn de nosaltres! En depèn de tu! Entre tots hem d’aconseguir fer foc nou!

1 comentaris:

Unknown ha dit...

doncs mira, si acabo de fer cap aqui es pel mateix motiu, o molt semblant
A tàrrega, on visc, aquesta mateixa setmana he escoltat a dues persones que res tenen a veure, i en converses diferents, aquesta mateixa exoressió: cal fer foc nou

... a veure què ens porten els temos !?